dijous, 26 de juny del 2008

UN HECHO REAL


Una fumaguera negra va cobrir els ulls de Mari Carmen Garcia quan va descobrir la veritat sobre el seu novio. Li haguera perdonat qualsevol cosa, qualsevol!, però allò no podia ser, era massa fort per a ella. L'home amb el que ho havia compartit tot, un home que coneixia cadascun dels racons del seu esperit i tots els secrets del seu cos, un home amb el que estava decidida a passar la resta de la seua vida, un home per el que hagués fins i tot renunciat a la familia, les amigues, el vogue i l'espà nostre de cada dia, un home que en definitiva estimava s'havia convertit, d'un dia per a un altre, en una criatura estranya. Va començar a notar-ho quan el veia plorar pels racons sense cap motiu, després va passar a autolessionar-se (tot i que superficialment) i per a acabar-ho d'adobar va deixar devestir-se de persona per a anar sempre disfressat de botifarra d'arròs. Primer no va voler reconeixer-ho, però va haver d'acabar rendint-se a la realitat: El seu novio era EMO!!!!!!.
Ofuscada, i sense poder trobar cap solució, (sabia que havia de deixar-lo però l'havia estimat massa, de fet, encara l'estimava) va agafar el cotxe i començà a conduïr sense rumb fins que prop de La Salzadella el remei als seus problemes se li aparegué en el binomi revolta/barranc. Tancà els ulls, accelerà i a gafant for el volant, es llançà al buit. Va sentir l'impacte contra el guarda-rail, després el silenci.
Si no hagués passat ningú per aquella carretera solitaria ara estaria morta i tot s'haguera acabat.

1 comentari:

melonaaserocoranta ha dit...

m'encanten els finals de les teves històries!!! xDDDDD