FENT HISTORIA

Com voleu que Pasqual Garcia sabera que la seua carrera teatral acabaria d'una manera tan prematura i tràgia.
Tot va passar quan, guerra acabà, la parròqia va decidir fer una representació de la passió per tal d'arreplegar fons per a reconstruïr l'esglesia que mos van tirar els rojos.
Els actors que havien de representar els personatges sagrats es van triar entre la gent del poble, que com si no tinguera altra faena, damunt ho havien de fer sense cobrar una perra.
Quan ja portaven uns quants assatjos, farts de cavar hort i amb la panxa més buida que la biblioteca de Federico Jimenez Losantos, va arribar el moment en que el pobre de Pasqual, que com era mes guapo que un san Lluis feia el paper del Nostre Senyor, havia de dir allò de : "Tomat i comet todos d'el porque este és mi cuerpo" i aquell ramat de besties que feien d'apostols, s'ho van agafar a la valenta i començaren a menjar-se'l a mos redó.
Quan el rector va vore el que passava, es va tirar les mans al cap i els va increpar dient: Però que feu animals, no vos l'acabeu de menjar o haurem de crocificar un manequí de ca la Martines!. Pero els desgraciat el feren callar dient-li: Vosté calle que segur que te la panxa plena i a vore si de postres mos abellixen pilotes de frare. El rector, no se sap si per por o ressignació hagué de concloure: Mengeu fills, mengeu. Que hem de fer si teniu gana.
Com que s'havien quedat sense Jesus va decidir que per a la representació crucificarien un foraster.